ALLE:
Quan utilitzem la paraula «alle» (= tots) no hem de dir ni escriure cap article determinat (der, die, das, den, dem, der) al darrere, això significa que passem del «alle» directament al substantiu:
z. B. «Alle Leute suchen das Glück.»
O del «alle» passem a un adjectiu declinat com si el «alle» fos un article determinat (der, die, das, den, dem, der):
z.B. «Alle elektronischen Geräte waren kaputt.»
Si després del «alle» hi volem posar un possessiu (meine/deine/seine/ihre/unsere/eure/Ihre) i seguidament un adjectiu, aquest estarà conjugat com quan a davant hi té un possessiu:
z.B. «Alle meine kleinen Cousins waren auf dem Fest.»
VIELE:
Quan utilitzem la paraula «viele» (= molts/quants) tampoc hem de dir cap article al darrere i podem passar directament al substantiu:
z.B. «Wie viele Leute waren da?»
Si entremig hi trobem un adjectiu, aquest estarà declinat com si ha davant no hi hagués cap article (=Nullartikel):
z.B. «Viele elektronische Geräte zerstören sich im Monat nach Garantieablauf.»
Recordeu que darrere «alle» i «viele» sempre hi haurà substantius en plural!