Avui us explicaré una mica la sintaxis de les frases en alemany i com entendre quin element és quin.
Elements d’una frase principal = Hauptsatz.
Subjecte + Verb (+ Complements)
Ich singe. = (Jo) Canto
Ich singe jeden Tag. = (Jo) Canto cada dia.
SUBJECTE:
Cada element de la frase pot ser compost d’una sola paraula o de més paraules. P.ex. el subjecte pot ser ‘Er’ o ‘Der Vater von meinem Freund’.
Er kocht gerade Bratkartoffeln. = Ell està cuinant patates al forn.
Der Vater von meinem Freund kocht gerade Bratkartoffeln. = El pare del meu xicot està cuinant patates al forn.
Sigui com sigui, el subjecte serà present a TOTES les frases en alemany i el nucli del subjecte serà sempre Nominativ.
‘Der Vater von meinem Freund’–> Der Vater = Nominativ, von meinem Freund = Dativ, és un complement del subjecte, així que ja no cal que vagi en nominatiu.
Si el subjecte no el trobes a la primera posició serà a la tercera.
Jede Woche fahre ich zum Supermarkt. = Cada setmana vaig (jo) al supermercat.
VERB (en present):
La posició del verb conjugat sempre és la SEGONA a dintre la frase.
Am Montag kümmert meine Schwester sich um unsere Cousine. = El dilluns la meva germana es cuida de la nostra cosina.
Com veus a la frase d’exemple, el verb pot tenir altres parts com el reflexiu (sich) o la preposició (um) que depenen del verb i per tant, seran més enrere però continuen formant part del verb.
Aquest verb s’hauria d’aprendre així: sich kümmern um + AKK = cuidar-se de, fer-se càrrec de.
Hi ha verbs en alemany que són separables, com p. ex. an|rufen = trucar.
El prefix dels verbs separables se’n va al final de la frase i l’arrel conjugada es queda en segona posició.
Mein Bruder ruft unseren Onkel manchmal an. = El meu germà truca de vegades al nostre oncle.
zusammen|arbeiten = treballar junts, treballar plegats, conjutament
Wir arbeiten mit einer anderen Firma zusammen. = Treballem conjuntament amb una altra empresa.
Elements d’una frase subordinada = Nebensatz.
A les frases subordinades hi trobem els mateixos elements que a la frase principal però amb una paraula, normalment una conjunció, que fa que la posició del verb canviï.
Ich weiß es nicht, wo das Buch ist. = No ho sé, on és el llibre.
Ich heiße Laia, weil meine Tante auch Laia heißt. = Em dic Laia, perquè la meva tieta també es diu Laia.
Ich glaube, wir sollten mehr darüber sprechen, deshalb können wir uns am Sonntag treffen.
= Crec que n’hauríem de parlar més, per això podem quedar diumenge.
Això només és un petit tast de sintaxi.