ALLE:
Quan utilitzem la paraula “alle” (= tots) no hem de dir ni escriure cap article determinat (der, die, das, den, dem, der) al darrere, això significa que passem del “alle” directament al substantiu:
z. B. “Alle Leute suchen das Glück.”
O del “alle” passem a un adjectiu declinat com si el “alle” fos un article determinat (der, die, das, den, dem, der):
z.B. “Alle elektronischen Geräte waren kaputt.”
Si després del “alle” hi volem posar un possessiu (meine/deine/seine/ihre/unsere/eure/Ihre) i seguidament un adjectiu, aquest estarà conjugat com quan a davant hi té un possessiu:
z.B. “Alle meine kleinen Cousins waren auf dem Fest.”
VIELE:
Quan utilitzem la paraula “viele” (= molts/quants) tampoc hem de dir cap article al darrere i podem passar directament al substantiu:
z.B. “Wie viele Leute waren da?”
Si entremig hi trobem un adjectiu, aquest estarà declinat com si ha davant no hi hagués cap article (=Nullartikel):
z.B. “Viele elektronische Geräte zerstören sich im Monat nach Garantieablauf.”
Recordeu que darrere “alle” i “viele” sempre hi haurà substantius en plural!